L'Ametlla de Segarra
.....................................................................................................
1077
A mitjan segle XI Ramon Berenguer I havia donat a Acard Miró, senyor de Tarroja i fundador d’aquest llinatge, i a la seva esposa Magència, el castell de l’Ametlla, i en un document del 1077 els seus fills Ramon Berenguer i Berenguer Ramon confirmen aquesta donació amb la condició que acabessin de construir el castell. Durant tot el segle XII el castell pertangué a aquesta família.
J.M. Llobet i Portella, Montoliu de Segarra, Diputació de Lleida, 1993.
Miret i Sans, J., El Castillo de Ametlla de Segarra, Boletín Real Academia de Buenas Letras, Barcelona, II, 1903-1904, p. 105-110.
1215
Arnau de Concabella i la seva esposa Albespina, aleshores propietaris del castell i el lloc, el donen a la casa que l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem tenia a Cervera, la qual degué fomentar l’arribada de nous pobladors i la construcció de cases prop del castell. L’orde de l’Hospital en va ser propietària fins a la seva desaparició en l’edat moderna, i el comanador de Cervera en tenia la jurisdicció civil i criminal i hi nomenava els batlles.
1239
Sota el domini d’aquest orde, la familia dels Jorba degué adquirir la possessió i usdefruit de les seves rendes, ja que el 1239 Elisendis de Jorba, filla de Guillem de Jorba i vídua de Berenguer Guillem, quan encomana als hospitalers de Cervera el seu fill jove Guillem, els cedeix la possessió i altres drets al castell de l’Ametlla fins que el seu fill tingui edat de reclamar el seu patrimoni.
1272
Guillem de Jorba encara s’anomenava senyor i castlà del castell de l’Ametlla.
1317
Cinc habitants de l’Ametlla (ça Menla, en els documents de l’època), Jaume Soler, Jaume Salvador, Bernat de Castellbò, Ramon Mir i Guillem Ferrer, deuen encara 1000 sous a Astruc Sullam, jueu resident a Tàrrega i abans a Guimerà, el qual els havia fet un préstec de 3000 sous. Astruc Sullam demana a Guillem de Boixadors, veguer de Cervera i Tàrrega, el 1318, amb el suport de Bernat de Guimerà, cort de Guimerà, i Bernat de Fenollar, procurador del rei a Catalunya, que prengui en penyora els béns dels deutors.
AHCC, Fons de la Vegueria, FV, Registre de la Cort, 1318-1319, f. 80 v.
1336
Pere III assigna l’Ametlla (terme, habitants i béns) a la vegueria de Tàrrega.
1358
Al fogatge (cens) ordenat pel rei Pere III el Cerimoniós, hi ha 29 focs a l’Ametlla, tots els pertanyents a l’orde de l’Hospital. Destaca el fet que almenys quatre dels cinc deutors d’Astruc Sullam el 1318 ja no viuen al poble. Només el cognom Soler hi és present el 1358, en tres focs. De tots els cognoms que hi apareixen en aquest primer cens, només se’n conserva actualment el de Bonet. El nom del poble s’escrivia aleshores Çamella.
J.M. Pons i Guri, “Un fogatjament desconegut de l’any 1358”, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras, vol. XXX, 1963-64, p. 51
1395
Bona part dels habitants de l’Ametlla estan endeutats i finalment fan cessió dels seus béns al frare hospitaler Guillem Sicart, lloctinent del comanador de Cervera Francesc Xaimar.
AHCC, FN, Cervera, 12, Jaume Sabater, Liber Executionum, 1395, f. 1 i seg.
1405
Epidèmia de pesta.
1427
Forts terratrèmols que fan malbé l’església.
1497
Al fogatge hi ha uns 20 focs, nou menys que el 1358.
Joseph Iglésies, El fogatge de 1497, 2 vol. Fund. Salvador Vives i Casajoana, 1991.
1507
Por a la pesta: el comanador hospitaler ordena unes disposicions especials i els veïns es comprometen a aceptar-les.
Joaquim Miret, Les cases de templers i hospitalers, p. 576.
1515
Al fogatge d’aquell any hi havia uns 19 focs en total (20 eclesiàstics i 1 no privilegiat)
ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional, A-401 (original)
J. Iglésies, El fogatge de 1515, a cura de G. Feliu, “Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics”, IX, Barcelona, 1999 (resum numèric, no inclou noms de persona)
1553
Fogatge.
Joseph Iglésies, El fogatge de 1553, 2 vol. , Fund. Salvador Vives i Casajuana, 1979.
1698
El batlle, els jurats i altres habitants de l’Ametlla vénen el dret de pasturar animals de llana per tot el terme de l’Ametlla a Francesc de Perelló, cavaller i senyor de la baronia de Renau, que vivia a Tàrrega.
AHCC, FN, Tàrrega, 20, Antoni Lloses, Manual, 1698, f. 255
|