El llinatge Perelló de l’Ametlla
...........................................................................



Les primeres notícies documentals dels Perelló a l'Ametlla daten de finals del segle XV i principi del segle XVI. Si tenim en compte que al fogatge de 1358 no hi viu cap Perelló al poble, i que a principi del segle XVI hi viuen tres famílies amb aquest cognom, hem de suposar que el primer Perelló va arribar a l'Ametlla des d'un altre indret de la Segarra (a Cervera i altres pobles del voltant, com Gramuntell o Vergós, ja hi consten al segle XIV) amb motiu de les diverses repoblacions que s'hi van dur a terme després de les epidèmies de pesta de principi del segle XV, el terratrèmol de 1427 o la guerra contra Joan II. Bernat Perelló ja apareix al fogatge de 1497 com a batlle de l'Ametlla i novament en una anotació el 1507 al Llibre de Batllia de l'Ametlla, juntament amb Joan Perelló (major) i Joan Perelló (menor).

Antoni Perelló
No sabem a quina de les tres famílies Perelló pertanyia, però sabem pel Llibre de Batllia que el 1530 va adquirir Cal Perelló i la resta dels béns d'en Joan Alòs en subhasta i així ho va declarar en el capbreu de 1536 (no he trobat aquest document, només referències). Casat amb Margarida Bramon, de l'Ametlla, dóna origen a l'única nissaga Perelló que sobreviurà a l'Ametlla durant quatre-cents anys. Lloctinent del batlle el 1538 i el 1545 (Llibre de Batllia de l'Ametlla, AGP, 68). Prohome el 1553 (AGP, 112). Cap de foc el 1553 (Fogatge).

Antoni Perelló i Bramon
Fill hereu d'Antoni i Margarida Bramon, als quals esmenta en la seva declaració del capbreu de 1574. És jurat del poble el 1577. El seu germà Pere Perelló és rector de l'Ametlla durant molts anys fins a la seva mort el 1585. També va tenir una germana, de nom Margarida. Morí entre 1583 i 1585.

Pau Perelló
Fill hereu d'Antoni, és el cap de família en el capbreu de 1597. Es va casar dues vegades: primer amb una tal Anna Esperança i després amb Francesca Pujolleig, amb qui va tenir diversos fills que superaren la infantesa: Magdalena (casada amb Pere Antoni Pinós, Sebastià, Antoni i Salvador. Degué ser un personatge actiu i animat, ja que va fer de músic (ell i tres companys més van ser llogats per tocar a Tàrrega per la festa del Corpus de 1571).

Sebastià Perelló i Pujolleig
Fill hereu de Pau i Francesca Pujolleig, i també hereu del seu oncle-avi el rector Pere Perelló. Segons l'arbre genealògic de la família, es va casar almenys dues vegades, la primera amb una tal Violant i la segona amb Caterina Roig, segurament també de l'Ametlla, on aquest cognom era habitual. Quatre dels seus fills van arribar a adults, dues noies, Caterina i Isabel, i dos nois, Francesc (l'hereu) i Ramon (que va seguir la carrera eclesiàstica i va arribar a ser també rector de l'Ametlla). Sebastià va fer testament el 1612, i moriria poc després.

Francesc Perelló i Roig
Fill hereu de Sebastià, va portar a terme les obres d'ampliació de Cal Perelló, que s'acabaren el 1635. Es va casar dues vegades, primer amb Caterina, amb qui va tenir dos fills, Onofre i Maria, i després amb Paula, que li va donar també dos fills, Pere i Margarida. Va ser batlle de l'Ametlla durant els anys vint i trenta del segle XVII i va multiplicar el negoci creditici de la família, arribant a col.locar prop de 20.000 lliures en censals i préstecs per tota la comarca al llarg de la seva vida. Va fer testament l'agost de 1653 i pocs dies després moriria, deixant tots els seus béns al seu nét Francesc.

Pere Perelló
Fill hereu de Francesc i Paula, es va casar amb Elisabet Guiu i va morir jove, el 1642 (any en què va fer testament). Abans, però, van tenir dos fills, Francesc i Onofre.

Francesc Perelló i Guiu (1640-1703)
"Lo Magnifich Cavaller Francesc de Perelló, ciutadà honrat de Barcelona", fill hereu de Pere i Elisabet, i hereu universal del seu avi Francesc, va néixer a l'Ametlla cap a 1640 i va créixer orfe de pare. El 1666 va ser nomenat pel rei Carles II Ciutadà Honrat de Barcelona, el primer esglaó de l'escala nobiliària i el mateix any va ampliar els negocis familiars en l'àmbit de la ramaderia, exportant 400 porcs al Regne de València. Es va casar el 1676 amb Raimunda Roger de Llúria, una jove escolana del monestir de Vallbona de les Monges, pertanyent a un llinatge noble oriünd de la Prenyanosa i establert a Tàrrega. En aquesta ciutat en Francesc va comprar un solar i hi va construir una casa on van residir tots dos a partir de 1680. Més tard adquirí en subhasta la Baronia de Renau el 1685 i es va convertir en noble de Catalunya. El 1701 va se elegit paer en cap de Tàrrega. El matrimoni sembla que no va tenir fills, i a la seva mort el 1703 en Francesc va fer donació dels seus béns a Mariano Terés, notari i/o prevere de Tàrrega, davant del notari Antoni Lloses. No sabem per què, però ho relacionem amb l'existència d'una successió complicada. En canvi, va deixar la baronia de Renau a la seva dona Raimunda, que es va tornar a casar amb Joan de Pinós i Rocabertí, a qui deixà la baronia de Renau en testament el 1717.
Més informació a: Josep M. Planes i Closa, Francesc de Perelló, entre la Segarra i l'Urgell, entre la polèmica i el negoci, Museu Comarcal de l'Urgell, 2005.

Francesc Magí de Perelló
No hem trobat cap document que certifiqui que era fill d'en Francesc. Però el fet que n'acabés sent l'hereu ens fa pensar que podria haver estat un fill il.legítim o fill d'un matrimoni anterior no documentat. Va rebre tots els béns de Francesc Perelló per donació de la seva vídua Raimunda. Residia a l'Ametlla, on probablement havia crescut a càrrec de la seva àvia Elisabet. El 1705 capbrevà a l'Ametlla (AGP, 84) i el 1706 es va casar en primeres noces amb la seva cosina Antònia Perelló i Cendra, filla del seu oncle Onofre, que vivia a Santa Coloma de Queralt. Vidu al cap de pocs anys, es va tornar a casar, ara amb Teresa Andreu, amb qui va tenir diversos fills: Geroni, Onofre, Francesc Antoni, Antoni i Magdalena. Va fer testament el 1723 (no hem trobat aquest cocument) i morir entre 1730 i 1732.
Més informació a: Josep M. Planes i Closa, Francesc de Perelló, entre la Segarra i l'Urgell, entre la polèmica i el negoci, Museu Comarcal de l'Urgell, 2005.

Geroni de Perelló i Andreu
Fill hereu de Francesc Magí i de Teresa, es va casar amb la seva germanastra Teresa del Graner, nascuda del primer matrimoni del nou marit de la seva mare, i va ser l'últim hereu Perelló resident a l'Ametlla. La seva confessió es troba al capbreu de 1755, que inclou les dues cases de l'Ametlla. Va fer testament el 1767, segons la confessió del seu fill al capbreu de 1777, i sembla que morí abans de 1774, data en què el seu fill i després hereu Josep Antoni de Perelló es casa a Tàrrega amb Anna de Sanou, perquè la dot d'aquesta és pagada a la seva esposa Teresa i al seu fill. Molt vinculats a les ciutats de Solsona i Berga, d'on provenia i tenia un gran patrimoni la seva dona, Jeroni va tenir molts fills amb Teresa del Graner: Josep Anton (l'hereu, que es casa a Tàrrega), Jeroni (beneficiat, vivint a Tàrrega), Francesc (que viurà a Barcelona i després serà hereu universal de Josep Anton), Pau (monjo benedictí claustral), Maria Teresa (resident a Solsona), Antoni, Antònia, Pere i Maria.

Josep Anton de Perelló i del Graner
Fill hereu de Geroni de Perelló, nascut cap a 1746 i resident a Solsona. Després de quedar vidu de Maria Teresa Gràcia, es va tornar a casar amb Anna de Sanou a Tàrrega el 24 d'abril de 1774. Van fer capítols matrimonials el 15 i el 25 d'abril de 1774, davant el notari targarí Marià Terés i Mateu, i es van acabar establint a la casa pairal que va fundar el seu avi Francesc al carrer Major de Tàrrega, després d'engrandir-la i decorar-la al gust de l'època. L'any 1794 Rafael d'Amat, baró de Maldà, els va visitar a casa seva i en va deixar constància a Viatge a Maldà i anada a Montserrat (PAM, 1986, pàg. 67). Tenia propietats, a més de Tàrrega, l'Ametlla, Montoliu, Montornès, Mas de Bondia i Vallfogona, a Solsona i Berga (heretades de la seva mare, originària de Berga (Nobiliari Targarí de Lluís Sarret, 1931). El 1777 encara estava domiciliat al carrer Llobera de Solsona, segons un llevador de rendes (AGP, 112). Va fer testament a favor de la seva esposa i dels seus germans (AHCC, Gaspar Cases, Manual) i va morir sense descendència el 17 de desembre de 1807 a Tàrrega.
Més informació a:
"Cal Perelló de Tàrrega, segons un inventari de 1808", Revista Urtx, Tàrrega).

Francesc de Perelló i del Graner
Fill de Geroni i germà i hereu de Josep Anton, casat amb Teresa de Zarza.
Resident a Barcelona, al carrer Escudillers, on mor probablement el 1825 o 1826, data en què el seu fill i hereu encarrega un inventari de les seves propietats.

Antoni de Perelló i de Zarza
Fill hereu de Francesc i nebot de Josep Anton, resident a Barcelona.
El 1826 encarrega un inventari de les propietats del seu pare al notari d'Anglesola Josep Torrent (AHCC, Josep Torrent i Oliva, Manual).
El 1833 fa capítols matrimonials amb Concepció Llorens davant el notari de Madrid Julián López (RPC).
Casat amb Concepció Llorens, van tenir tres fills: Enric, Anna i Concepció (segons la primera inscripció RPC, 1872).

Enric de Perelló i de Llorens
Fill d'Antoni de Perelló, mor impúber (segons la primera inscripció registral a Cervera, 1872).

Concepció de Perelló i de Llorens (1838-1877)
Filla i hereva d'Antoni, germana d'Enric, casada amb Josep Forns i Amigó (1828-1896), metge.
Resident a Barcelona. Titular de la primera inscripció de Cal Perelló al registre de Cervera del 1872.

Sofia Forns de Perelló (¿-1914)
Filla i hereva de Josep Forns i Concepció de Perelló, resident a Barcelona.

Narcís Alvarez-Cuevas Forns
Fill hereu de Sofia Forns, casat amb Purificació Aliaga.

Felip Alvarez-Cuevas i Aliaga
Fill hereu de Narcís Alvarez-Cuevas i Purificació Aliaga, resident a Reus.

 

 

Related Links